dimecres, 19 de juny del 2013

TERRA DE MAQUIS 2013 Etapa 1

Corriols, corriols, corriols, corriols....
Dur, molt dur, extremadament dur...
Calor, molta calor...insolació....

Aquestes paraules defineixen el Terra de Maquis, però també podria possar-hi: esforç, sacrifici, companyerisme, divertiment, patiment....

Però la millor seria: SENSACIONAL

La millor cursa que he fet mai!!!!

1ª Etapa
Santpedor-Castellnou de Bages
134km (abandonament al km 110)
9h 24'

Despertador a 2/4 de 5 del matí, el senyor que posa els carrers encara estava dormint, esmorzo fort i cap a Santpedor. Recullo dorsal, que és de fusta!!!!, i ja vaig cap a la Plaça on es dona la sortida. M'hi trobo amb gent coneguda l'Àlex, l'Òscar, els de la Bisbal, els de Palafrugell, els d'Olot,en Narcís, en Bosch, en Xevi i en Joan.


Sortim a tota óstia, com si fos una cursa de 30 km...i en queden 134!!!!. Fa calor, de bon matí ja estem a 18ºC. Sortida divertida, amb ja algun primer corriol, i passant pel costat d'una sèquia. Fins a Sant Joan de Vilatorrada anem com locus. Comença ja alguna pujada exigent, jo baixo el ritme, només portem 20 km!!!

Em trobo amb l'Ada Xinxó, va quedar primera, i el seu company en Santi:

-Hola Ada
-Hola.
-M'agrada el teu bloc
-Gràcies
-Feu més kms que en Correcaminos
-Jajajaja
-Esteu bojos, enganxar el Rally de Romagna i la Tracks del Diable, sense quasi dormir.
-Sí, va ser guai.
-Vinga ens veiem.

El tema ja es comença a complicar, per la zona del Castell de Castellfollit, hi ha una corriol de pujada que el vaig trobar súper exigent, aproximadament km 48, encara ens faltava arribar fins al Cogulló de Cal Torre a 860m alçada i km 55. Avituallament. Avui toca hidratar-se molt, la calor ja és insuportable i no estem ni a la meitat.

Tenim una baixada agradable, que ens porta fins a la zona de Sant Amanç on travessem la carretera, i hi ha avituallament/dinar. Intento menjar un plat de pasta, però no m'entra res. Només aconsegueixo menjar el de sempre, plàtans i fruits secs. Segueixo hidratant-me molt, la calor m'emprenya, aquest any encara no estàvem acostumats.

Quedi clar que la densitat de corriols és impressionant. Després de l'avituallament, i de fer algun corriol, com no, ens ve una pujada forta sense cap ombra i amb la cleca de sol del migdia. Els braços em cremen, la crema solar ja ha desaparescut. Arribem al següent avituallament, a prop de Fonollosa cap al km 82. Tinc un "amago" de rampes. Que estrany, és massa aviat. M'hidrato encara més.


Ens dirigim cap a la famosa pujada "Matapijus", hi arribo i tinc una rampa al bessó bestial, ui,ui,ui. No ho entenc, m'he begut 1 camelback i mig que són 3 l. aigua, 3 bidons, 1 l. més i a cada avituallament 2/3 gots de coca-cola o aquarius....uns 5 litres de líquid + gels GU i Powerbar.

Faig la pujada inicial a peu, amb la rampa emprenyant-me, aquí em trobo amb en Xevi. El sol és asfixiant. Pujo sobre la bici, es veu el Castell, deuen quedar uns 2 kms, m'ha passat un grupet i m'he quedat sol. De cop i volta...una forta punxada a l'estómac i PUAGGGGGGG....vomitera bestial. Semblava un sortidor. Collons, collons. Baixo, bec, em tranquil·litzo. 1 minut i torno a pujar a la bici, dos pedalades i...PATAPUM... se m'ha anat l'olla!!!! Una lipotímia!!!!

En aquest moment estic sol, sé que algú aviat arribarà i em podrà ajudar. No veig res. No tinc força. Per sort he caigut a un bon lloc. Aconsegueixo agafar el bidó i tirar-me l'aigua...en realitat era Aquarius... per sobre. Quan sento que em criden, és quan començo a recuperar-me. Arriba un company i m'ajuda. Em comenta que l'avituallament està a 1 km, al Castelltallat. 5 minuts pujo a la bici i després d'un km etern arribo a l'avituallament.

Jo m'he espantant, però els de l'avituallament també. Sembla que la meva cara demacrada ja deia que estava cuit. Torno a tenir ganes de vomitar. En Xevi em dóna ànims, arriba en Narcís, en Joan, i els dic que no puc, que abandono. Han avisat als de la Creu Roja, que en un moment són allà. El diagnòstic sembla que és una insolació o cop de calor. Estic cuit i emprenyat!!!!. M'estic molt de rato intentant recuperar, cap a una hora.

Ja mig recuperat, i veient el perfil de l'etapa, he fet allò que NO havia d'haver fet. Continuar!!!! Per al pròxim  avituallament quedaven 21 km (del 88 al 109) i amb un perfil de baixada. El noi i noies de l'avituallament, els hi agraeixo molt la seva ajuda, crec que quan m'han vist marxar han pensat "aquest tiu està locu... però si fa una hora estava mort!!!".  He arrencat amb els de Palafrugell, en Josep, un altre històric com jo, però ràpidament m'han deixat.



Per arribar al següent avituallament...les he PASSAT MÉS PUTES QUE CAÍN !!!!!! Sort que a mig camí m'he posat de caps a la Font del Ferro, i m'he revifat una mica. Sortint de la font m'he trobat amb un altre ciclista estirat a terra en la mateixa situació que estava jo una hora abans. Sembla que avui caurem com mosques.

Aconsegueixo arribar a l'avituallament d'Antius i aquí sí que abandono. S'acaba Terra de Maquis...o no.

Em porten a Castellnou, on puc dutxar-me amb tranquil·litat, i vaig a fer-me un massatge que em va perfecte. Ens trobem amb en Xevi i en Joan i petem la xerrada. Vaig hidratant el cos. Sopar...macarrons + espirals amb botifarra. Per sort entra bé. Realment estic molt dèbil però el cocu comença a funcionar. Què faré demà??? Crec ho tinc clar, però ho decidiré al matí.

Després de sopar, una mica de xerrada i cap a les 10h ja estava dormint, ho necessito.

Faré la 2ª etapa....Si????....No!!!!!......Sí!!!!!!!!.....No???????



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada